Patrimoni festiu
Introducció
El Carnaval és una festa popular que té l’origen en les celebracions plenes de disbauxa que precedien el temps de restriccions de la Quaresma. Es tracta d’una data mòbil relacionada amb el calendari lunar, que sol escaure’s entre finals de gener i mitjans de març.
Aquesta festa se celebra a totes les parròquies d’Andorra, en uns llocs amb més activitat que en d’altres, i tenen alguns trets en comú.
La penjada del Carnestoltes, en la qual un ninot que representa el rei Carnestoltes és suspès d’una corda que travessa el carrer d’edifici a edifici. Al rei Carnestoltes se’l pot veure penjat a Canillo, Encamp, Ordino i al límit parroquial entre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany i a Sant Julià de Lòria, presidint tots els actes del Carnaval.
El Judici als contrabandistes, que es representa el diumenge de Carnaval a la tarda a Encamp i el dilluns de Carnaval al migdia a Ordino, però amb personatges i argument diferent.
A Encamp, un grup de contrabandistes carregats de fardos corre pels carrers del poble, perseguit per la Guàrdia Civil espanyola. Un cop empresonats, són portats a un tribunal per ser jutjats. El judici transcorre entre diàlegs satírics que parlen de l’actualitat de la parròquia i del país, fins que finalment el jutge absol els acusats. L’organització és a càrrec de la Comissió de Festes d’Encamp.
El Judici als contrabandistes, que es representa el diumenge de Carnaval a la tarda a Encamp i el dilluns de Carnaval al migdia a Ordino, però amb personatges i argument diferent.
A Encamp, un grup de contrabandistes carregats de fardos corre pels carrers del poble, perseguit per la Guàrdia Civil espanyola. Un cop empresonats, són portats a un tribunal per ser jutjats. El judici transcorre entre diàlegs satírics que parlen de l’actualitat de la parròquia i del país, fins que finalment el jutge absol els acusats. L’organització és a càrrec de la Comissió de Festes d’Encamp.
A Ordino, uns turistes occitans vestits estrafolàriament s’han perdut per les muntanyes del Serrat i han estat agafats per la policia ordinenca, que els porta al mig de la plaça per jutjar-los. La dificultat de comunicació per l’idioma porta a un diàleg incomprensible entre batlles i visitants. Els diàlegs estan farcits de referències a l’actualitat política i social de la parròquia. L’organització és a càrrec de l’Associació de Cultura Popular d’Ordino.
Les rues es duen a terme el dissabte de Carnaval i són diferents entre parròquies: a Canillo surten els arlequins; a Encamp, carrosses de diferents col·lectius, mentre que Andorra la Vella i Escaldes-Engordany solen fer una rua conjunta organitzada entre el Comú de la capital i la Unió Pro-Turisme d’Escaldes-Engordany, que cedeix les carrosses. La rua de Sant Julià de Lòria combina carrosses i comparses encapçalades per la Bruixa Tecla, una geganta que va acompanyada dels bruixots, així com dels senyors i senyores lauredians, els porrers i els marratxins. A vegades, carrosses i comparses fan burla de l’actualitat política i social.
Al matí de divendres es fan les rues infantils, organitzades per les escoles.
Les festes de disfresses adreçades als més petits, amb ball i concurs, les trobem a totes les parròquies, organitzades pels comuns o per associacions de mares i pares.
Els esbarts també formen part de les celebracions amb els seus balls de Carnaval. Els podem trobar a Encamp amb l’Esbart Sant Romà i a Ordino amb l’Esbart Valls del Nord, mentre que Andorra la Vella i Escaldes-Engordany s’alternen cada any el ball durant la crema del Carnestoltes.
Entre totes les celebracions, n’hi ha dos que per la tradició, l’arrelament i la singularitat han estat declarades festes d’interès cultural i van ser incloses a l’Inventari general del patrimoni cultural com a bé cultural immaterial. Són els Arlequins de Canillo i el Carnaval d’Encamp, molt probablement les dos festes que conserven el caràcter més pirinenc.
Viu
Comunitat