Art culinari
Introducció
L’escudella és, sens dubte, el plat que defineix el caràcter de la cuina andorrana. És un menjar d’hivern, energètic i típicament de muntanya, en el qual la carn de porc té un paper essencial.
De fet, les grans escudellades populars que se celebren a Andorra es fan al gener, per Sant Antoni Abat, coincidint amb l’època de la matança del porc. Aquest dia també se celebren els encants i se subhasten productes obtinguts de l’aprofitament d’aquest animal.
A Andorra es menja l’escudella barrejada, on es barregen tres plats en un. Per una banda, el caldo, i per l’altra, els aliments amb els quals s’ha fet el brou, que s’hi incorporen en dos parts. Primer, la pasta, l’arròs i les verdures utilitzades, que varien segons l’època de l’any, i després, la carn d’olla, que pot incloure porc, vedella i gallina.
L’escudella, o també dita vianda, té un alt valor patrimonial. La seva herència ens porta a l’imaginari de la cuina de casa, amb l’olla penjant dels cremalls damunt del foc de llenya en una cocció lenta en què cada ingredient s’incorpora en el moment precís.
L’escudella, o també dita vianda, té un alt valor patrimonial. La seva herència ens porta a l’imaginari de la cuina de casa, amb l’olla penjant dels cremalls damunt del foc de llenya en una cocció lenta en què cada ingredient s’incorpora en el moment precís.
Quan arriba el seu torn, els membres de la família s’escudellen, és a dir, se serveixen la menja en un recipient que rep el mateix nom que la sopa. Actualment, se sol menjar en plats de terrissa, però tradicionalment es feia servir un bol de fusta que es feia amb la llúpia que es trobava en alguns arbres. Aquest bony, popularment dit mamella, es produeix per un excés de teixit i presenta petits nusos que fan que la fusta sigui molt resistent.
Troba la recepta de l’escudella al Corpus gastronòmic d’Andorra.
